DE VILAMANISCLE A ST. QUIRZE DE COLERA
Elements d'interès: 1 cim, 1 dolmen, 1 castell, inscultures, 1 font, 1 monestir, 1 església, 1 menhir.
EL DOLMEN DE DOFINES
El megalit conserva enterament, amb seguretat, dues lloses i una altra de caiguda i en gran part
colgada i restes importants de túmul. El material emprat és la pissarra o llicorella, que pertany al
terreny geològic del mateix paratge.
Entenem que la llosa grossa pertanyia a la coberta del sepulcre malgrat la seva posició inclinada
actual. Les seves dimensions són de certa consideració: té una superfície de 3,60 m2 i li calculem
un pes de 2.016 Kgs. Actualment aquesta coberta s'apuntala encara pel costat N. sobre una altra
llosa que és l'única de la cambra que roman dempeus. Per l'altre costat, al S., les lloses verticals de
la cambra degueren cedir sota el pes de la coberta, la qual descansa sobre el túmul i en bona part
sobre la llosa caiguda i actualment molt soterrada. D'aquesta llosa només en podem veure un
fragment a l'interior del dolmen, sota la de coberta que hi caigué al damunt.
La coberta resta, doncs, estintolada sobre la part superior de la llosa que es manté vertical.
L'ensulsiada del costat meridional de la cambra i la consegüent inclinació de la coberta, originen
que l'espai interior del sepulcre tingui tendència a la secció triangular. Resta evident, com podem
veure, la impossibilitat d'esbrinar amb exactitud la planta original d'aquesta cambra.
Repetirem, per una major claretat i a desgrat de ser reiteratius, que, en el seu estat actual, sense
haber-s'hi efectuat treballs d'exploració, s'identifiquen només tres lloses d'aquest dolmen: la de
coberta i 2 de la cambra, essent una l'única que no ha quedat desplaçada i roman en la seva
posició originària. Ha desaparegut del tot la capçalera del sepulcre, a més d'altres possibles pedres
de la cambra i/o de l'entrada. Alguna resta d'aquests elements podria sorgir en el futur, soterrada,
en excavar el megalit.
Les restes del sepulcre han estat parcialment cobertes amb un gran amuntegament de grossos
rebles que, a mena d'ampla paret seca, tapa tot l'espai obert que hi havia al sector SE-NE. El
pedruscall amaga també més de la meitat de la cara externa de la llosa.
MENHIR O PEDRA DRETA DEL MAS ROQUE (RABÓS D'EMPORDÀ)
HISTÒRIA: És ja documentat com "Pedra Fita" i "Pedra Dreta" a principis del segle XVII(1615).
Manuel Cazurro i Ruiz, l'any 1912, el va citar, segurament sense haver-lo vist, puix que diu
equivocadament que és de granit.
Isidre Macau i Teixidor, l'any 1934 va publicar-lo amb un dibuix i l'anomena Pedra Dreta del Mas
Roqué.
Joan Amades, l'any 1941, va publicar la llegenda d'aquest menhir que diu que la part soterrada és
tan gran que subterràniament arriba amb la seva punta a tocar el mar que es troba a considerable
distància. Per això, els habitants de la rodalia creien que aplicant l'oïda a la pedra s'escoltava el so
de les ones i que segons la intensitat d'aquest es coneixia amb certesa l'estat de la mar. També es
deia que la pedra transpirava o que moltes vegades era humida a causa del seu contacte amb el
mar.
EL GESEART (Joan Badia i Homs, Benjamí Bofarull i Gallofré, Enric Carreras i Vigorós, Miquel
Dídac Piñero i Costa) va publicar-lo l'any 1983 amb planimetries (alçats i una fotografia). El
Mateix grup l'ha publicat novament l'any 1988 amb un dibuix de Rafael Borràs i Garcia.
DESCRIPCIÓ: Menhir fal.liforme de pissarra que presenta a la part superior una escotadura i un
petit encaix, perfectament circular, d'uns 2 cm. de profunditat i 1 cm. de diàmetre, que és el
testimoni d'una creu de ferro desapareguda que havia estat clavada dalt de tot de la pedra en una
època indeterminada (seglesXVI-XVIII) amb la intenció de "cristianitzar" un monument que era
considerat pagà i obra d'èssers malignes per la religió dominant.
Està orientat amb perfils nord/est-sud/oest (40º-22º).
Amida 3,60 m. d'alçada, per un gruix de 0'76 m i pesaria uns 2.660kg.
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Actualment el menhir es conserva en perfecte estat si bé està lleugerament inclinat vers llevant, potser ja d'ençà la seca implantació.
MATERIALS ARQUEOLÒGICS: Inexistents. No ha estat excavat mai científicament.
CRONOLOGIA: Pel tipus arquitectònic del menhir podem deduir que fou construït aproximadament vers el 3.000 a.C.
ITINERARI
Es surt de la Plaça de Vilamaniscle en direcció a la part alta del poble i continuant cap a la Serra de la Baga d'en ferran, fins trobar el trencant que queda a mà esquerra cap el Coll del Trauc. Després d'una curta i forta pujada assolim el puig del Trauc de 390 m., tot seguit ens enfilem fins el Dolmen de Dofines (429 m.) on deixem la carena per anar baixant per l'esquerra cap a la Vall de St. Quirze, on trobem les restes del Castell visigòtic de Querusalba. Si ens arribem fins a les inscultures ens caldrà recolar per agafar el corriol que va a la Font d'en Nouvilas, i finalment St. Quirze de Colera, punt on es pot visitar tot el conjunt. La tornada la podem fer per la pista que ens porta cap a Vilamaniscle-Rabós d'Empordà. Continuant veiem el Mas Mallol, i passarem a 25 m. del Menhir del Mas Roquer, després arribem a la cruïlla de Rabós, on agafem en direcció a Vilamaniscle pel costat esquerre, i tot passant entre estepes i vinyes arribem al poble, punt de sortida de l'excursió d'avui.
HORARI APROXIMAT parcial acumulat
Sortida de la plaça de Vilamaniscle
Trencant coll del Trauc 15 0 h 15 min
Coll del Trauc 20 0 h 35 min
Puig del Trauc 10 0 h 45 min
Dolmen de Dofines 15 1 h 00 min
Coll de Dofines 05 1 h 05 min
Castell Querusalba 15 1 h 20 min
Inscultures (anar i venir) 10 1 h 30 min
Font d'en Nouvilas 15 1 h 45 min
Monestir St. Quirze de Colera 05 1 h 50 min
Vista al Mas Mallol 20 2 h 10 min
Menhir del Mas Roquer 20 2 h 30 min
Cruïlla Rabós-Vilamaniscle 20 2 h 50 min
Vilamaniscle 45 3 h 35 min