DE VILAMANISCLE AL PAÍS DELS MEGALITS

1- Dolmen de Dofines
2- Dolmen del Passatge o Tomba de l'Abat
3- Dolmen de Puig d'Esquers
4- Menhir o Pedra Dreta del Mas Roqué
5- Dolmen Coma de Felis
6- Dolmen Solà d'en Gibert
7- Dolmen Cobes Llobes de Pils

MENHIR O PEDRA DRETA DEL MAS ROQUÉ (RABÓS D'EMPORDÀ)

Dit de Vilamaniscle, en el paratge conegut com vessants de ponent del puig de les Guilles.

Història: És ja documentat com "Pedra Fita" i "Pedra Dreta" a principis del segle XVII (1615).
Manuel Cazurro i Ruiz, l'any 1912, el va citar, segurament sense haver-lo vist, puix que diu equivocadament que és de granit.
Isidre Macau i Teixidor, l'any 1934 va publicar-lo amb un dibuix i l'anomena Pedra Dreta del Mas Roqué.
Joan Amades, l'any 1941, va publicar la llegenda d'aquest menhir que diu que la part soterrada és tan gran que subterràniament arriba amb la seva punta a tocar el mar que es troba a considerable distància. Per això, els habitants de la rodalia creien que aplicant l'oïda a la pedra s'escoltava el so de les ones i que segons la intensitat d'aquest es coneixia amb certesa l'estat de la mar. També es deia que la pedra transpirava o que moltes vegades era humida a causa del seu contacte amb el mar.
Descripció: Menhir fal.liforme de pissarra que presenta a la part superior una escotadura i un petit encaix, perfectament circular, d'uns 2 cm de profunditat i 1 cm de diàmetre, que és el testimoni d'una creu de ferro desapareguda que havia estat clavada dalt de tot de la pedra en una època indeterminada (segles XVI-XVIII) amb una intenció de "cristianitzar" un monument que era considerat pagà i obra d'èssers malignes per la religió dominant.
Està orientat amb perfils nord/est-sud/oest (40º-22º).
Amida 3,60 m. d'alçada, per un gruix de 0,76 m. i pesaria uns 2.660 kg.

Estat de conservació: Actualment el menhir es conserva en perfecte estat si bé està lleugerament inclinat vers llevant, potser ja d'ençà la seca implantació.

Cronologia: Pel tipus arquitectònic del menhir podem deduir que fou construït aproximadament vers el 3.000 a.C.

DOLMEN DEL SOLAR D'EN GIBERT

Descripció: És tractaria d'un sepulcre de corredor de cambra trapezoïdal feta de lloses de pissarra i passadís de paret seca.
Del túmul artificial de tendència circular que el cobriria i del peristàlit de blocs ajaguts en queden testimonis visibles. La seva entrada està orientada al sud (180 + 5º). La cambra amida interiorment 2 m de llarg, per 1,25 m d'ample, per 1'82 m d'alçada màxima.
Estat de conservació: Actualment (4-1-87) el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i el corredor de paret seca. Conserva la coberta en el seu emplaçament original. El monument restaurat durant l'excavació de l'any 1979 va ésser posterioment consolidat l'any 1980 per Salvador Famoso i Arnau, sota la direcció de Josep Tarrús i Galter, i de Júlia Chinchilla i Sánchez. En aquesta darrera visita vàrem observar que degut a les inclemències meteorològiques part de la paret de davant del passadís s'havia esllavissat. Del túmul que cobria l'estructura interna i del peristàlit de blocs ajaguts se'n conserven restes. En el decurs del primer semestre de 1988 s'hi efectuà un sondeig.
Materials arqueològics: Cal esmentar els nombrosos fragments de vasos i volts campaniformes, algun d'ells reconstruït, cinc peces de collaret d'or (1 de tubular i 4 en forma de plaqueta), quatre grans de collaret d'esteatita verd fosc amb perforació única, un fragment petit de sílex blanc de secció trapezoïdal, un disc de pissarra arrodonit artificialment, tot trobat per l'equip que l'excavà l'any 1979 i dipositat al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants (Girona).
Cronologia: Pel tipus arquitectònic d'aquest sepulcre podem deduir que fou construït vers 3.200-2.700 a.C.

DOLMEN COMES LLOBES DE MAS PILS

Descripció: Es tractaria d'un sepulcre de corredor de cambra pentagonal feta de lloses de pissarra i corredor de paret seca. Del túmul artificial de tendència circular que el cobriria i del peristàlit de blocs ajaguts en queden testimonis visibles. La coberta presenta diverses cassoletes rituals. La seva entrada és orientada al sud-oest (200 +/- 5º). La cambra amida interiorment 1,65 m de llarg per 1,15 m d'ample, per 1,88 m d'alçada màxima.

Estat de conservació: Actualment (4-1-87) el dolmen conserva la seva cambra formada per 7 lloses. El corredor de paret seca, restaurat durant l'excavació de l'any 1979, està en bon estat. La coberta, caiguda, és estintolada sobre l'inici del passadís. Del túmul que cobria l'estructura interna i del peristàlit de blocs ajaguts se'n conserven restes. En el decurs del primer semestre de 1988 s'hi efectuà un sondeig.

Material arqueològic: Cal citar una punta de sageta triangular amb peduncle, de sílex verdós, cinc grans de collaret d'esteatita discoïdal, un gra de collaret de calaïta discoïdal de color verdós clar, quatre grans de collaret d'os (3 discoïdals), dos grans de collaret tubular de calaïta, més diverses peces de ceràmica fragmentada, tot trobat per l'equip que el va excavar l'any 1979. Estan dipositats al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants (Girona).

Cronologia: Pel tipus arquitectònic del sepulcre podem deduir que fou construït entre 3.200 - 3.000 a.C. (Text GESEART).