VILAMANISCLE I PUIG D'ESQUERS


Elements d'interès:1 riberal, 2 dòlmens, 3 fonts, 1 barraca de pastor, 2 esglésies romàniques, 1 cim


DOLMEN DEL PASSATGE O TOMBA DE L'ABAT


Les seves lloses són de pissarra i és bastit transversalment en terreny molt inclinat. Es tracta d'un sepulcre megalític d'inhumació múltiple restringida, reutilizable des de la vora del túmul. Presenta una cambra de tendència pentagonal, amb corredor, actualment no visible, que s'hauria edificat parcialment sobre una plataforma artificial de lloses. S'hauria atrinxerat en un túmul artificial, majoritàriament frontal-lateral, de tendència circular, avui desaparegut. L'orientació de l'entrada és de 24 º + 5º i se situaria cronològicament vers el 3.000 a.C.

El megalit, que es troba enclavat en el municipi de Llançà, va ésser excavat científicament l'any 1923 i publicat posteriorment, l'any 1925. Potser ja fou citat per un autor que l'any 1912 esmentà, vagament, haver vist un dolmen de pissarra vora el coll de Sant Silvestre.


SANT MARTÍ DE VALLMALA


La cel.la monàstica de Sant Martí de Vallmala o de Fontanet és documentada com a possessió del monestir de Banyoles en un diploma reial de l'any 878. Un alou situat a Vallmala fou donat a l'abadia de Sant Quirze de Colera l'any 982, però la cel.la i el seu terme es trobaven sota el domini dels monjos de Banyoles, segons un altre diploma del 916 i confirmacions papals dels anys 1017, 1079 i 1175. L'any 1019 fou consagrada aquesta església. Consta com a parroquial els segles XIII i XIV, però al XVII ja havia perdut aquesta funció.

L'església pre-romànica de Sant Martí va ser publicada l'any 1975. És d'una sola nau, capçada per un absis trapezoïdal. Aquest absis manté la volta de canó sobre banquets i dues finestres d'arcs de ferradura. De la nau sense coberta, només es drecen dos murs, ja que el meridional és enderrocat. En el seu basament és visible la situació de la porta. Unes actuacions recents, per part del G.A.T. i els Serveis de Joventut, l'han posat al descobert, juntament amb els graons del prebiteri, el banc corregut de la nau, la base de la pica baptismal i el paviment de morter. També han permés tenir un millor coneixament de la resta de l'edifici, la qual cosa ens permet apuntar que l'absis és la part més antiga, potser del s.IX, mentre que les restes de la nau podrien pertànyer a l'època de la consagració.

A poca distància i a ponent de l'església s'aprecien els reduïts vestigis de l'edifici monàstic alt medieval, construït amb pedres lligades amb fang.

Durant els treballs del camp de joventut de l'estiu de 1987, en desenrunar la nau de l'església s'hi troba una llàntia o corona de llum de ferro forjat, que estigué penjada de la volta. És una peça excepcional, dels segles XI o XII, la qual ha aparegut sencera.


DOLMEN PUIG D'ESQUERS


HISTÒRIA: Josep Antoni de Nouvilas es refereix a ell quan el passat segle esmentà l'existència de megalítics en el "territorio llamado puig Esquer".

Joan Avilés i Arnau, l'any 1890, esmenta vagament l'existència de monuments en aquest sector.

Manuel Cazurro i Ruiz, l'any 1912, esmentà també confusament aquest dolmen i creu que és un dels que, sense citar-los, anomenà Avilés.

Pere Bosc i Gimpera, i Lluís Pericot i Garcia, l'excavaren l'any 1923 i el segon autor el publicà en l'edició de 1925 de la seva tesi, però la planta que varen fer l'any 1923 restà inèdita, fins que aquest mateix autor la publicà l'any 1931 juntament amb una fotografia. Joan Garriga i Pujol, l'any 1948, va publicar-ne una nova planta.

El GESEART (Joan Badia i Homs, Benjamí Bofarull i Gallofré, Enric Carreras i Vigorós, Miquel -Dídac Piñero i Costa, Josep Tarrús i Galter) el publicà l'any 1988 amb un dibuix de Rafael Borràs i Garcia.

DESCRIPCIÓ: Es tractaria d'un sepulcre de corredor de cambra pentagonal estreta, feta d'una llosa de pissarra i la resta de quarsita. La coberta també de quarsita li dóna una aparença molt vistent. Del corredor no en queda cap resta visible actualment. Del túmul artificial de tendència circular que el cobriria i del peristàlit de blocs ajaguts en queden testimonis visibles.
La seva entrada està orientada al sud (180 + 5º). La cambra amida interiorment 1,70 m. de llarg, per 0,45 m d'ample, per 1,30 m. d'alçada màxima.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: El dolmen conserva en bon estat la seva cambra formada per 5 lloses. La coberta es troba en el seu lloc original, si bé una part d'aquesta, trencada, és a terra tocant la cambra pel sector de ponent. El corredor que potser una excavació mostrarà, no és visible de moment. Del túmul que cobria l'estructura interna i del peristàlit de blocs ajaguts se'n conserven restes. És un dolmen bessó del Puig d'Esquers II, que es trobava a poca distància, ja en el terme de Colera. Aquest segon monument -documentat l'any 1017- del qual avui en restensolament uns pocs fragments, va ésser destruït gratuïtament per les màquines d'ICONA en el decurs de la primera quinzena d'agost de 1975.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS: L'excavació de l'any 1923 no va produir cap mena de troballa.

CRONOLOGIA: Pel tipus arquitectònic del sepulcre podem deduir que fou construït aproximadament vers el 3.200-3.000 a.C.


SANT MIQUEL DE COLERA


És una església romànica del s.XII, d'una nau amb absis semicircular a l'extrem de llevant. És coberta amb volta apuntada, a la nau, i ametllada, a l'absis, les quals són protegides per un enllossat de pissarra. La portada, d'arca de mig punt en degradació, és al costat de migdia; damunt del frontís es dreça una espadanya. Les finestres són de doble esqueixada; hi ha un parell d'òcula sobre l'arc triomfal; s'ha conservat el paviment de lloses. Els murs, de molt gruix, presenten un aparell de grans carreus escairats.

La rodalia de Sant Miquel formava part, en època medieval, de l'extens territori de l'abadia de Sant Quirze de Colera. Fou la parròquia de la població escampada per aquestes muntanyes i valls. Al segle XVIII, ja minvat el perill de la pirateria, es creà i es consolidà l'actual vila de Colera, vora el mar, on es construiria, la nova església parroquial de Sant Miquel.

L'església romànica, abandonada en un paratge desert, era molt ruïnosa, fins que, fa pocs anys, fou consolidada i restaurada: els veïns de Colera hi organitzen un aplec anual. També, però en els darrers anys, hem hagut de lamentar la destrucció d'un extens conjunt d'edificació civil medieval i el jaciment arqueològic de la mateixa època, situats al costat de l'església. La destrossa ha estat feta amb màquines excavadores, pels serveis forestals, des del 1975. S'ha perdut, gairebé del tot, un element molt interessant del nostre patrimoni cultural.


HORARI APROXIMAT
parcial acumulat

Vilamaniscle 00 0 h 0 min.
Coll del Trauc 50 0 h 50 min
Dolmen del Passatge 45 1 h 35 min.
Font d'en Perassa 05 1 h 40 min.
St. Martí del Vallmala 04 2 h 44 min.
Dolmen Puig d'Esquer 41 2 h 25 min.
Puig d'Esquer 03 2 h 28 min.
St. Miquel de Colera 13 2 h 41 min.
Font de St. Miquel (Ferruginosa) 07 2 h 48 min.
St. Martí de Vallmala 32 3 h 20 min.
Riera de Valleta 16 3 h 36 min.
Font de Ferro 03 3 h 39 min.
Serra de la Baga d'en Ferran 20 3 h 59 min.
Vilamaniscle 20 4 h 19 min.

ITINERARI


Se surt de la part alta del poble tot seguint la pista que deixarem un cop passades unes vinyes, per agafar un antic camí que ens porta a dalt de la carena de la Serra de la Baga d'en Ferran, que seguirem en direcció Nord, fins el Coll del Trauc. Ací baixarem de dret a la Riera de Valleta que travessarem tot seguit per anar a agafar el corriol al costat d'un girador. Seguint el corriol es va agafant alçada fins passsar a sota el dolmen del Passant o Tomba de l'Abat, que en un costerut caminet ens hi acosta.

Tornant al corriol travessarem el barranc, i passarem per la Font d'en Perassa, on trobem la pista que ens porta a Sant Martí de Vallmala o Fontanet a sobre d'una Barraca de Pastors, de pedra.

A darrera l'esglesiola trobem el corriol que s'enfila fins a un collet on travessem la pista que puja al Coll de St. Miquel i tot seguint la carena passarem pel dolmen de Puig d'Esquers i el Puig d'Esquers de 606 m. Baixarem per la carena i en direcció Nord per un tallafocs fins el Coll de St. Miquel; ací agafarem un corriol, que pel mig de les repoblacions ens portarà a l'ermita de St. Miquel de Colera.

Darrera l'absis trobem un corriol, que ens porta a la Font de St. Miquel i a la pista, que seguirem fins a trobar la que ve del Coll de St. Miquel; la seguirem fins trobar novament el camí que baixa a St. Martí de Vallmala, i ací agafarem un altre corriol que ens deixa a la pista que ve de Vilamaniscle, a tocar el Mas Guanter de Baix; atravessarem la riera de Valleta i després de visitar la Font de Ferro tornarem al punt inicial, on agafarem el corriol, que per sobra de la pista ens deixa a la primera corba, on tornarem agafar-la per no deixar-la més fins arribar a Vilamaniscle.