Resulta difícil parlar de racisme a la nostra societat, majoritàriament de raça blanca. De vegades el busquem lluny del nostre país i oblidem la raça gitana o els immigrants que viuen més a prop nostre.

El racisme d'avui és potser més encobert que en temps dels esclaus negres de E.E.U.U. Per poder apreciar-lo hauríem d'analitzar el nivell cultural i econòmic de les races marginades i comprendre que no han tingut les mateixes oportunitats

Aquest estudi realitzat als Estats Units és ben significatiu:

Comparació entre blancs i negres en quatre tests d´ intel.ligència (Tanser 1939)

Tyler Leona. Psicologia de las diferencias humanas. Marova ,Madrid

De tot això no podem deduir que les altres races siguin intel.lectualment inferiors, sinó que en termes generals no desenvolupen tant la seva intel·ligència perquè no tenen les mateixes oportunitats educatives ni el mateix ambient cultural.

Malgrat que les diferències entre races encara es manifesten. en la majoria de països desenvolupats han desaparegut a nivell legal. No passa així en alguns països com es el cas de la República Sud-africana, on els negres fins fa poc no tenien els mateixos drets legals que els blancs. El següent text de I'ONU il·lustra quina és la situació de Namíbia:

Nelson Mandela

"A cada habitant de Namíbia hom li indica on pot i ha de viure, i on no pot anar sense un permís especial. En aquest sistema tancat de fronteres dins d'unes fronteres els africans resten confinats a les reserves separades tribalment o a poblacions segregades. La major part del país, incloses les terres de conreu més productives i els recursos minerals, és destinada a la colonització única i exclusiva dels blancs.

El país és dividit per un límit administratiu conegut com a "línia vermella". El color  utilitzat normalment als mapes per designar el Iímit de la zona de policia. Aquesta és la zona del colonitzador europeu. A dins hi ha algunes reserves petites , esparses per als africans. Fins i tot dins de la zona vermella els blancs són  molt inferiors en nombre als treballadors africans, la residència temporal dels  quals és necessària per a les operacions de les granges, les mines, i les indústries en mans blanques. A aquests africans hom els exigeix, amb poques excepcions que visquin en aldees o caserius segregats, els quals han d'estar separats dels blancs  per una Ilenca de seguretat de 450 m. d'amplària. Els africans no tenen dret a posseir terres en el territori amb caràcter individual.

L'altre terç del país, al nord de la Línia Vermella, fora de la zona de policia, conté les reserves africanes septentrionals. Més de la meitat de la població de Namíbia viu dins aquestes reserves."

Oriol Verges: Països i nacions. Teide.Barcelona 1981