MONESTIR DE SANT PERE DE RODES
Les primeres notícies documentades del monestir són de l´any
878 quan Sant Pere es esmentat com una simple cel.la monàstica.
El rei franc Carles el Calb en confirma la seva dependència de Sant Esteve de Banyoles. Malgrat tot, la crònica de Pujades volum V copiem "La tradició diu que Carlemany passà per Sant Pere de Rodes els anys del Senyor 778 ". És molt possible que el monestir fou destruït pels àrabs i reconstruït posteriorment per Tassí. En la crònica de Jeroni Pujades s´esmenta que en temps del Papa Bonifaci IV (any 608 d.c) davant l´amenaça de que Roma fos saquejada decidí emportar-se les despulles de Sant Pere i d´altres apòstols i foren embarcats en una nau. "Corregueren fortuna i amb el vent de migdia foren portats als confins orientals d´Espanya, en aquell terreny on acaben els Pirineus i en el Port anomenat Aremen Rodas".
Els enviats del Sant Pare haurien amagat
les despulles a la muntanya de Rodes i haurien tornat a la mar.
Al cap d´un temps tornaren a la muntanya de Rodes però perderen
l´orientació i no les saberen trobar. Veient que no trobaven el
tresor es quedaren allí i començaren la construcció del que
temps a venir seria el monestir de Sant Pere de Rodes.
El monestir benedictí fundat el 926 per Tassí, compte de
Perelada, el seu fill Helisend fou el primer abat. L´any 945 se
li dóna la categoria de monestir regit per un abat propi
dependent de la seu de Roma, seguint la regla de Sant Benet.
L´Església és l´edifici més remarcable del monestir, té
planta de creu llatina amb tres naus i tres absis (un absis
central, voltat de dues absidioles). La nau central consta de
volta de canó central amb dues voltes de quart de canó i vuit
pilars laterals.. La volta central es
sosté pels sòcols monumentals sobre els quals van les columnes
amb els capitells corintis.. Els capitells són molt rics en
decoració, ajuntant fullatge i treball d´escultura,
considerant-
se els millors fets a la Marca Hispànica al s. XI. El mestre
Cabestany escultor itinerant, hi realitza al s.XII el que es
considera el millor de la seva producció.
En diferents llocs dels murs es pot trobar "Opus
Spicatum".
Al costat esquerra del creuer hi ha una rampa que porta a la
cripta on es suposa que hi havia una cova amb les restes de Sant
Pere i altres Sants. Amb els anys les possessions del monestir
van anar creixent extenent-se fins al bisbat de Saragossa.
Des del 1.088 s´hi celebraven jubileus dedicats a la Santa Creu.
L´any 1697 s´acaben els jubileus i comencen els saqueigs, les
perdues i la decadència.
L´any 1930 es declara Monument Nacional i el 1935 la Generalitat
de Catalunya comença la restauració, que s´aturà fins 1973
quan el Monestir passa a l´Estat espanyol per una sentència del
Tribunal Suprem.
A prop del monestir cal remarcar l´existencia d´un castell
franc a la muntanya de Sant Salvador i també pel camí de Sant
Pere, poc abans d´arribar-hi, la Capella de Santa Helena.
