SITUACIÓ GEOGRÀFICA

La serra de l'Albera és el nom que rep el tram oriental dels Pirineus, des del coll del Pertús fins a la mar. Separa les grans planes de l'Empordà i el Rosselló i des del 1659, pel Tractat dels Pirineus, la seva carena forma part de la línia fronterera francoespanyola. Té uns 25 km de llargada i els seus cims culminants són el puig Neulós (1.257 m), el puig dels Pastors (1.167 m), el puig dels Quatre Termes (1.127 m) i el pic de Sallafort (975 m).

La necessitat de protecció d'alguns dels ecosistemes de la serra de l'Albera es troba ja en un pla territorial elaborat per la Generalitat de Catalunya el 1931. Però no fou fins al 1986 que el Parlament català declarà (Llei 3/1986, de 10 de març, desenvolupada pel Decret 101/1987, de 20 de febrer) Paratge natural d'interès nacional determinats terrenys del vessant sud de la serra de l'Albera, al sector nord de l'Alt Empordà. Té una superfície total de 3.428 ha dividides en dos sectors, el de Requesens-Baussitges, que va des del pic de Llobregat fins al pla de les Eres i comprèn la vall de la capçalera del riu Anyet i l'alta vall de l'Orlina, i el de Sant Quirze-Balmeta, des del puig de la Calma fins al coll del Teixò, que comprèn la vall de Sant Quirze.

El paratge natural comprèn dins el seu perímetre tres reserves naturals parcials. La primera, a la capçalera de l'Orlina, té per finalitat la protecció de les fagedes i rouredes que hi ha entre el coll dels Emigrants i el pic Sallifort, les més orientals dels vessants sud dels Pirineus. La segona i tercera, entre la vall de Sant Quirze i la capçalera de la riera de Valleta, i té per finalitat la protecció de la fauna herpetològica, concretament la tortuga mediterrània.