MONESTIR DE SANT QUIRZE DE COLERA
El monestir de Sant Quirze de Colera
està emplaçat a la capçalera de la riera de la vall de Sant
Quirze, que neix a la carena de l´Albera, prop del coll de la
Perdiu.
Sant Quirze de Colera és el primer monument romànic que
presenta les característiques pures d´aquest estil sense
reminiscències clàssiques o visigòtiques. La seva construcció
tingue lloc a finals del segle VIII (778?) o a principis del
segle IX.
El monestir fou bastit poc després de la conquesta de
la ciutat de Castro Tolon (Peralada) pels germans Libenci i
Arnari. Aquest fet probablement va tenir lloc l´any de l
´arribada de Carlemany( 778) o poc després. El fet de que
Libenci passés a ésser abat del nou monestir dóna a entendre
que la seva construcció va ésser molt ràpida..
Per l´acta de consagració de l´any 935 es dedueix que en
aquesta data es portà a cap una reconstrucció i l´acta de
consagració de 1.022 presuposa encara una nova reconstrucció de
l´esglèsia. En aquesta segona reconstrucció és quan es
degueren construir els absis i les absidioles actuals.
L´esglèsia actual consta d´una nau central amb volta
de canó i dues naus laterals de quart de canó. Les dimensions
de la nau central són de 4,84 m. d´amplada per 23,80 m. de
llargada i 12,70 m. d´alçada. Queden restes de les primeres
construccions (paret amb "opus spicatum"), adossada al
creuer, al costat del claustre. Del claustre resten d´empeus
quatre arcs, adossats al mur de l´esglèsia per una mitja volta,
amb dues columnes i dos senzills capitells sense decoració.
El conjunt el completen d´altres dependències monacals , així
com torres de defensa i l´esglèsia de Santa Maria (romànica
s.XII).
Dues làpides romàniques foren tretes
del lloc pel propietari, que les conserva.
A migdia hi ha un edifici que ha servit de masia fins fa poc, que
probablement era l´antiga casa de l´abad. Aquest edifici
pertany als segles XIV-XV, alçat sobre un mur del segle XI.
El monestir tenia la jurisdicció sobre Colera,Rabós i
Baussitges, a més d´altres béns per l´Empordà i el Roselló.
També els drets de pesca de les cales de Port-Bou,les
Portes,Freixa, i Freixenet.
L´any 1285 fou ocupat per les tropes de Felip l´Ardit, en
envair la nostra terra pel coll de la Maçana.
L´any 1288 va patir una nova invasió de les tropes de Jaume de
Mallorca amb un contingent de tropes franceses.
L´any 1592 en plena decadència i ruïna fou unit al Monestir de
Sant Pere de Besalú pel papa Climent VIII a petició de Felip II
L´any 1835, amb la desamortizació, fou comprat pel general
Empordanès Ramón Nouvilas i convertit en masia.
L´any 1995 els descendens de Ramón Nouviles fan donació del
monestir a l´Ajuntament de Rabós d´Emporda que el gestiona en
l´actualitat mitjançant un patronat.
